L’aigua és un recurs escàs, fràgil i de difícil accés, que depèn exclusivament de la pluja com a font d’alimentació i que s’ha de distribuir i gestionar amb cura per preservar-la. Per això el camí que hi ha entre el seu estat natural i l’ús social que en fem les persones és llarg i complex.
El procés de potabilització de l’aigua s’inicia quan es recull de la seva font natural i acaba quan arriba a l’aixeta i esdevé apta per al consum humà. En aquest recorregut, el seu tractament es fa amb una gestió el màxim de responsable, per garantir una qualitat sanitària total, i amb un profund respecte pel medi ambient.
Però el camí de l’aigua no acaba quan, ja a casa nostra, surt per l’aixeta i desapareix pel desguàs. Un cop utilitzada la seva qualitat s’ha vist disminuïda i s’ha convertit en una aigua residual que, abans de tornar al seu medi natural, s'ha de depurar. Només així no perjudicarà la natura i es podrà tornar a captar en un futur, iniciant de nou el cicle de l’aigua i preservant les reserves hídriques de què disposem.
CAPTACIÓ
L’aigua, des de la seva font natural, arriba a la planta de tractament mitjançant un sistema de bombament i una canonada. Les procedències més habituas són les aigües subterrànies (pous) i les aigües superficials (rius i llacs).
POTABILITZACIÓ
L’aigua captada que es fa arribar fins a la planta de tractament és de composició molt variable i ha de ser tractada per assegurar la qualitat exigida per les autoritats sanitàries, especialment la que prové de fonts superficials, sovint afectades per activitats industrials, agrícoles i ramaderes.
TRANSPORT
L’aigua ja potabilitzada es condueix cap als dipòsits d’emmagatzemament a través d’una xarxa de canonades, vàlvules i altres elements hidràulics. En el seu camí fins als dipòsits ja es pot iniciar l’abastiment dels primers municipis distribuïts al llarg del recorregut.
DISTRIBUCIÓ
L’aigua recorre la xarxa de canonades de cada municipi, des del dipòsit corresponent fins arribar a cada habitatge. Encara que el control de qualitat de l’aigua és una constant en totes les etapes, en aquesta fase cobra major rellevància, ja que es tracta de l’últim punt de control abans de ser consumida.
CONSUM
L’aigua arriba a les cases, fàbriques, camps... fent-se present en el dia a dia de totes les persones usuàries. El gest d’obrir una aixeta és simple i quotidià, però alhora és el resultat d’un procés llarg i complex que fa possible quelcom indispensable per a l’activitat diària.
Aquesta aigua compleix i supera amb escreix la normativa sanitària més estricta establerta per l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea i les autoritats sanitàries del nostre país.
CLAVEGUERAM
Un vegada utilitzada, l’aigua residual desapareix pel desguàs i va a parar a la xarxa de clavegueram, que facilita la recollida de les aigües residuals i pluvials, i les condueix fins a les estacions depuradores.
DEPURACIÓ
Les aigües residuals es sotmeten a un procés de depuració per reduir la càrrega contaminant de l’aigua utilitzada. És el pas previ per poder retornar-la al medi natural amb els mínims riscos ambientals o per destinar-la a altres usos secundaris.
REUTILITZACIÓ
La reutilització permet donar a l’aigua utilitzada usos secundaris, com el reg de jardins, de vies públiques o de fonts ornamentals. Aquests usos no necessiten la qualitat de l’aigua potable i ens permeten reservar-la per al consum humà.
RETORN
L’aigua depurada que no s’utilitza es retorna al riu o al mar mitjançant conduccions especials o emissaris submarins, tractant d’alterar el mínim possible els sistemes naturals. D’aquesta manera es tanca el cicle de l’aigua, que tornarà a començar de manera inesgotable amb la seva captació per al consum humà.