LA CONSERVACIÓ DE L'AIGUA
El 6 de maig de 1968, a Estrasburg es va redactar la Carta europea de l'aigua. Les idees que conté segueixen sent una font de reflexió per emprendre una bona gestió d’aquest bé comú anomenat aigua i que és un tresor universal en perill.
- No hi ha vida sense aigua. L'aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
- Els recursos de l'aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los i si és possible, incrementar-los.
- Alterar la qualitat de l'aigua és perjudicar la vida de les persones i la dels altres éssers vivents que en depenen.
- La qualitat de l'aigua s'ha de preservar a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
- Quan l'aigua, després de l'ús, es retorna al medi natural, no ha de comprometre els usos posteriors que se'n faran, ja siguin públics o privats.
- Per a conservar els recursos de l'aigua és essencial el mantenir una protecció vegetal adequada -de preferència forestal- sobre els continents.
- Els recursos de l'aigua han de ser objecte d'un inventari.
- La bona gestió de l'aigua ha de ser objecte d'una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
- La salvaguarda de l'aigua implica un esforç important de recerques científiques, d'informació d'especialistes i d'informació pública.
- L’aigua és un patrimoni comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la en compte.
- La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca natural hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
- L’aigua no té fronteres. És un recurs humà que necessita una cooperació internacional.
Estrasburg, 6 de maig de 1968